Un asteroide és un cos celeste rocós, més petit que un planeta i
més gran que un meteoroide. La majoria orbita entre Mart i Júpiter, a la regió
del sistema solar coneguda com a cinturó d'asteroides; altres s'acumulen a
els punts de Lagrange de Júpiter, i la major part de la resta travessa les òrbites
dels planetes.
La Terra (del llatí Terra, deïtat romana equivalent a Gea, deessa grega de la
feminitat i la fecunditat) és un planeta del sistema solar que gira al voltant
de la seva estrella —el Sol— a la tercera òrbita més interna. És el més dens i el
cinquè més gran dels vuit planetes del sistema solar. També és el més gran de
els quatre terrestres o rocosos.
El Sol (del llatí sol, solis, 'déu Sol invictus' o 'sol', Helios en la mitologia grega,
al seu torn de l'arrel protoindoeuropea sauel-, 'brillar')' és una estrella de tipus-G
de la seqüència principal i classe de lluminositat V que es troba al
centre del sistema solar i constitueix la font de radiació més gran
electromagnètica d'aquest sistema planetari. És una esfera gairebé perfecta de
plasma, amb un moviment convectiu intern que genera un camp magnètic
mitjançant un procés de dinamo. Prop de tres quartes parts de la massa del
Sol consten d'hidrogen; la resta és principalment heli, amb quantitats
molt més petites d'elements, incloent l'oxigen, carboni, neó i
ferro.
La Lluna és lúnic satèl·lit natural de la Terra. Amb un diàmetre equatorial de 3476 km, és
el cinquè satèl·lit més gran del sistema solar, mentre que quant a la mida
proporcional respecte al seu planeta és el satèl·lit més gran: una cambra del diàmetre de la
Terra i 1/81 de la massa. És, a més, després d'Io, el segon satèl·lit més dens. Es
troba en relació síncrona amb la Terra, sempre mostrant la mateixa cara cap al
planeta. L'hemisferi visible està marcat amb mars lunars foscos d'origen volcànic.
entre les brillants muntanyes antigues i els destacats astroblemes.